VIDA

Sensaciones, palabras…está será una nueva faceta de mi blog, cada día escribiré una palabra que defina el momento, el estado, lo que siento cada día al levantarme o durante el día….o la mayoría de las veces son las noches …las que te hacen sentir…

Hoy pondré en mi post un capitulo de una de mis paradas en las  estaciones  de mi  vida. Estoy recorriendo un largo viaje, espero que llegué a ser largo y saque de el lo mejor. De momento lo estoy consiguiendo, estoy aprendiendo, estoy viviendo cosas maravillosas y creciendo interiormente. El texto está en catalán ya que es mi lengua madre, pido disculpas a todos aquellos que no lo entienden. Mañana lo pondré en castellano. Hoy mi palabra es……

Així vaig passar els nou mesos d’embaràs, treballant una mitja de 12 hores al restaurant, servint taules, fent cafès. No em cansava, estava perfectament, no vaig tenir ni antulls, ni mareigs ni res d’això. Vaig plega de treballar quan ja havia passat més d’una setmana de la data en la qual havia de néixer. Aquells dies van ser els pitjors, em trobava bé i estava a casa avorrida, esperant que arribi el dia. El dia 27 de juliol de 1983 estàvem menjant a la taula del menjador amb els meus germans, jo m’estava menjant una hamburguesa de les que fa la meva mare, que són delicioses, quan de sobte em va donar una espècie de punxada a la panxa. Jo li vaig dir a la meva mare que ja venia, que ens n’anéssim a l’hospital, així que vam agafar les coses, i ens en vam anar a l’Hospital Clínic.